Club

ELS INICIS

El 20 de setembre de 1974, dos anys i mig després de convertir-se en el jugador de més edat en guanyar un Roland Garros amb 35 anys, Andrés Gimeno Tolaguera funda, al costat d’un grup d’amics, el club de tennis que porta el seu nom. Per a això va necessitar l’assessorament de diferents professionals, entre ells els germans Plans, al costat dels quals havia fundat el 1972 la societat anònima Plans Gimeno, propietària dels terrenys on se situaria en el futur al club. L’amor que sentia per aquest esport i l’entusiasme que des del principi va demostrar el seu pare, Esteve Gimeno, un dels primers entrenadors professionals d’aquest país, van fer possible aquest ambiciós projecte que ocupava una mica més de 20.000 metres quadrats situats al marge de l’autovia de Castelldefels, al barri de GranVia Mar, on als anys 50 es va situar un campament militar de reclutes. El primer president del club va ser D. Sebastian-Jorge Vidal.

El 1975 el Club comptava amb 17 pistes de tennis de terra batuda, una piscina exterior i un edifici social de dues plantes més golfes de 1720 m2 amb salons socials, Bar i Restaurant. A això calia sumar el pàrquing, les zones enjardinades i aquelles que, una mica més tard, es van convertir en vuit pistes de tennis, la qual cosa va elevar el total a 25. A la inauguració oficial va assistir l’en aquells dies Ministre de Cultura i Esports, D. Juan Antonio Samaranch. En aquest moment era el segon club d’Espanya en nombre de pistes, per darrere del Reial Club de Polo. L’activitat esportiva es va iniciar des del primer dia, tot i que les obres no estaven concloses i calia dutxar-se en una barraca.

UN REPÀS PER LA HISTÒRIA

D’acord va anar creixent el projecte es va produir la necessitat d’obtenir més recursos propis per part de Plans Gimeno, societat patrimonial, la qual cosa va portar als promotors a successives ampliacions de capital i a la venda d’accions als socis del club. Es van posar a la venda 3000 accions, venent-aquestes en un temps rècord a un preu que rondava llavors les 125.000 ptes. Per tant, a finals dels anys 70 el club comptava amb una mica més de 1600 socis. La majoria de socis pertanyien a la ciutat de Barcelona amb segona residència a Castelldefels. El Club de Tennis Andrés Gimeno s’havia convertit en un punt de referència esportiu i social de tot l’àmbit de Barcelona, ​​però en moltes ocasions vivia d’esquena a la seva veritable ciutat: Castelldefels. L’any 1977 es va proclamar president del club D. Arquelau Vergara en unes disputades eleccions. El 1980 el va substituir el fins llavors president, Sr. Juan José Roig.

Després d’uns anys de bonança, en els quals els esdeveniments esportius i socials atorgaven al club una gran vida, es va iniciar un declivi produït sobretot a problemes econòmics sorgits de la dificultat de mantenir una instal·lació d’aquesta magnitud. A més, la situació econòmica del país tampoc travessava un bon moment. A això calia afegir la incertesa que es va crear entre els socis per la situació de les accions en poder del Banc Industrial de Bilbao, al voltant de 1300, com a garantia de pagaments pendents de Plagimsa. En aquests anys el nombre de socis va disminuir de forma alarmant la qual cosa va afectar a totes les seccions del club. El 1988, gràcies a l’aportació d’una quota extra per part dels socis, va ser rescatat el paquet d’accions en poder del Banc Industrial de Bilbao. Aquestes accions van passar a formar part del patrimoni del Club al que se sumava les que tenien els socis garantint el control total, en detriment de Plans Gimeno o entitats exteriors, a través de l’Assemblea General de Socis i de la Junta Directiva.

El 1989 hi va haver eleccions a la Presidència del club, proclamant D. Francisco Díaz president del club. Es van iniciar obres de millora que van afectar a l’hall d’entrada i a la construcció d’una pista poliesportiva i una de pàdel, pionera en aquell temps. Es va iniciar poc a poc un repunt en el nombre de socis. Durant aquesta època el club va absorbir dos importants col·lectius, un sorgit de l’entorn de clubs de Castelldefels i Gavà, anomenat Peña + 20 i l’altre, de major importància, sorgit de la desaparició del Club de Tennis Llavallol.

El següent canvi important va esdevenir a partir del 1998, amb l’entrada d’una nova Junta Directiva presidida per D. Joan Querol i que va substituir al Sr. Ramon Gonzalvo, president interí per la mort de Francisco Díaz. En aquesta data es va aprovar en Assemblea General de socis la implantació del títol de soci del Club. A partir d’aquest moment tots els nous socis realitzaven l’aportació econòmica en la seva totalitat al Club com a drets d’entrada. Va desaparèixer, per tant, la necessitat d’adquirir una acció de Plans Gimeno per ser membre de l’entitat. Això va potenciar encara més al club i va propiciar un ambiciós pla d’inversions que es va dur a terme des de 2001 i que ha desembocat en la inauguració d’un nou gimnàs totalment equipat, tres noves pistes de pàdel, 1 acondicionament general de les pistes de tennis i la remodelació dels vestidors, la piscina i del restaurant.

L’any 2012 es va iniciar un nou procés d’inversions al club mitjançant el qual es va ampliar el gimnàs, es va obrir una nova sala d’activitats dirigides i es va escometre la construcció de 6 noves pistes de pàdel. Amb tot això, el club ofereix a hores d’ara 22 pistes de tennis, 11 de pàdel un gimnàs completament equipat i més de 75 classes dirigides a la setmana. A més, comptem amb una escola de tennis amb més de 400 alumnes i una de pàdel amb prop de 200 jugadors.

Gràcies a aquestes inversions, a la diversificació d’activitats esportives, a la implantació d’una gestió professional, al seu acostament a la ciutat de Castelldefels i l’entusiasme que demostren els socis a les diferents activitats que s’organitzen s’ha propiciat un canvi de rumb sense precedents. També és cert que el propi esdevenir de la ciutat de Castelldefels, amb un gran augment de població resident, ha propiciat que siguin moltes les persones que busquen un lloc on practicar esport i relacionar-se. En l’actualitat el club ha arribat a la xifra de 1450 socis, no aconseguida en els anteriors 25 anys d’història. Encara avui el club segueix immers en aquest pla d’inversions amb la voluntat de convertir-se de nou, tal com ho va ser en els anys immediatament posteriors a la seva creació, en un club de referència en l’àmbit de Barcelona.